URBANISME : Migracions, camps de refugiats, “murs”?

  • Imprimir

Migracions i camps de refugiats
 

 

L’ésser humà quan no té resolta la supervivència, l’alimentació o el projecte personal de família es veu impulsat a fugir del seu país o territori cap un altre que li ofereixi més possibilitats o seguretat, però el que està passant els darrers anys és un èxode sense precedents.


Davant de l’allau de persones que es desplacen d’un país a un altre,  els possibles països acollidors reaccionen,  des de la inseguretat,  col·locant barreres, murs, tanques, etc. A la vegada quan els refugiats queden aturats en alguns emplaçaments, s’acaba creant un “camp base ” la majoria d’ells en pèssimes condicions d’habitacle i mínims de subsistència.


“Murs”
Hi ha moltes situacions en que els murs són necessaris, p ex. a l’edificació, en la contenció de marges i terraplens, també existeixen més recentment murs vegetals per millorar el paisatge, totes aquestes aplicacions són per fer el bé. Però com canvia quan els murs es construeixen per impedir el lliure pas de les persones. La història n’està plena de referencies, entre d’altres: Israel-Palestina, el de Mèxic amb Texas, el d’Hongria, Grècia amb Turquia, Corea del Nord amb Corea del Sud, Aràbia Saudita amb Irak, Sàhara Occidental amb Marroc, etc.  Ara s’ha iniciat, finançat per el Regne Unit, un mur a Calais(França) tot i haver declarat l’Alcaldessa del municipi Natacha Bouchart que “aquest mur no té cap sentit”. Això sí, revestit amb vegetació per reduir l’impacte visual!.
Quan va caure el mur de Berlín al 1989 havia en el món 16 muralles, avui n’hi ha més de 65, cal preguntar-se cap  on va la humanitat.


Refugiats, quins?
Hi ha dos tipus de refugiats: el refugiat mediambiental (ex. del centre d’Àfrica) i el refugiat econòmic. El refugiat mediambiental necessita inversions de tot tipus en l’origen, no espolis. És necessari un model econòmic socioecològic per el desenvolupament d’aquets països.
Avui veiem les imatges per TV del que està passant amb els refugiats a Europa, situacions realment esperpèntiques, que trenquen el cor a les persones amb un xic de sentiment, uns que fugen de la guerra (Síria, entre d’altres), els de pura necessitat de supervivència (Àfrica)i d’altres per un projecte de millora de vida.


Però a Europa com estem reaccionant? Doncs molt malament ja que no som capaços de fer-hi front amb els compromisos assolits, estem davant d’una crisi de governabilitat. Tot i haver creat l’espai Schengen al 1995 per suprimir les fronteres comuns entre els països integrants, val a dir que avui no esta funcionant i, és més, estem veient el lamentable espectacle de com moren a milers en el mar Mediterrani els que intenten venir a Europa. Tindrem a la nostra memòria durant molt de temps les imatges del nen Sirià Aylan Kurdi de tres anys mort a la platja turca quan junt amb la seva família volien arribar fins al Canadà, on viu la germana del pare del nen.


Fins i tot la ONU també es còmplice del mur barrera entre Kuwait i Irak 1991, per tal d’evitar la invasió iraquiana.

Conseqüències: creix l’extrema dreta amb discursos populistes per por de perdre l’acumulació assolida. Per alguns l’èxit a la vida es acumular, acumular i no repartir.

Què hem de fer?  En el nostre continent, no hi ha altre camí que més Europa, però és necessari canviar el rumb de lo econòmic i lo social. Avui els partits hegemònics estan en crisi. Estem davant d’un desafiament històric.


Alemanya es el país europeu en que hi ha més pobres. Es parla de  10 Milions de pobres  en un dels països més rics d’Europa, però a la Sra. Merkel tot i fer un pronunciament a favor de acollir un milió i mig de refugiats li està passant factura a nivell polític en el seu país.

 

Sami Naïr
Invitat per la Fundació Olof Palme vaig poder assistir a una conferència interesantíssima del catedràtic de Ciències Polítiques, autor de diversos llibres i expert en matèria dels refugiats. Sami Naïr (com es pot llegir en el seu darrer llibre “Refugiats”) dona una explicació del que està passant des de fa temps. Proposa entre d’altres mesures crear un “passaport de trànsit” per poder transitar amb dignitat i llibertat i  denuncia que això és un Dret Universal,  un Dret a la vida.


Ja vaig dir en un altre escrit que hi ha alimentació per tota la humanitat que habita en aquest planeta, es qüestió de voler i saber repartir. El món occidental encara no és conscient del greu problema de la immigració, doncs es una autèntica bomba de rellotgeria a escala mundial.

 

Els Drets Humans comencen per el respecte a la persona i ara en aquest mon global encara més, si no respectem aquesta regla cal preguntar-nos quin model de societat defensem?

 

Jordi Sánchez Solsona
Exalcalde de Calafell