De les eleccions al ICAB

  • Imprimir

 

 

De nou tenim eleccions al ICAB...i estan arribant noticies dels diversos programes electorals.

En resumides comptes hi han dues candidatures importants al deganat... la del Jordi Pintó i la de Mª Eugènia Gay... i també, la d’un tercer company Lluis Riera, un quart Alejandro Labella, un cinqué, Josep Maria Paños que no els conec personalment. I no creguin que no me'n recordo de la incansable Vanessa González, que també es presenta.


Però parlarem de les dues que es conformen con «les grans»; Gay versus Pintó. Tots dos son excel·lents advocats, de clara trajectòria professional. Porten a les seves candidatures bons i excepcionals companys, molts d’ells vinculats al Col·legi. El qui guanyi ho farà tant bé com pugui, no ho dubto... però ¿aquí s’acaba tot?

Lamentablement, les respectives campanyes electorals no els hi fan el mèrit que es mereixen. Tampoc ens fan el mèrit que ens mereixem nosaltres, com a Col·legiats.

L’un, esgrimeix la problemàtica de la pòlissa d’assegurances, com si no sabés que al final ha petat el tema per culpa de les terribles incidències que han presentats els despatxos mitjans i grans; l’altra, parlant de les quotes com si desconeixès que persones mol properes a ella han estat a les diverses juntes els darrers vint anys. Tan properes, com que la majoria dels seus aspirants a Diputat, ja ho han estat anteriorment.

Tanquem els ulls i retrocedim setze anys... els candidats deien pràcticament el que diuen ara. El món ha canviat, Oi?. Dons per què repeteixen el que deien fa setze anys i que molts d’ells van poder-ho aplicar, per que van estar a la Junta... i no ho van fer?

Però les preguntes que caldria avui respondre, juny 2017, potser no son les que promocionen a les seves webs i repeteixen a cada acte de fidelització; posaríem que podríem preguntar-los, per exemple:

Primera.- Ambdós son representants de dos lobbys molt diferents. l’un, el d’un mitjà/gran despatx d’advocats de tota la vida, connectats a una coneguda revista i editorial del món del Dret. Políticament, gent d’ordre i status quo, ja m’enteneu.

L’altre, representa un model piramidal familiar, vinculat amb les classes més o menys catalanistes dominants de la dècada passada. Autonomisme, però sense passar-nos de frenada, també m’enteneu.

¿Què pretenen qui els ajuden o financen? ¿Quin model es el seu? ¿¿Quants candidats a diputats estan disposats a tornar al torn d’ofici com a exemple? ¿Què faran amb el col·lapse judicial, que beneficia als grans despatxos i perjudica a l’advocat de peu?

Segona.- Mentre parlen de la xocolata del lloro, que es la economia local, la economia del Col·legi (auditada i requeteauditada i amb no sé quantes ISOs), res diuen del forat econòmic que ens representa el CONSEJO GENERAL DE LA ABOGACIA.


Res diuen tampoc del desmantellament de l’estructura informàtica de l'advocacia per entregar, amb armes i bagatges, i a canvi de res, tots els seus actius a LEXNET, i el seu model domiciliat a TELEFÒNICA, que funciona sols sobre WINDOWS, que falla més que una escopeta de fira, i que està en mans del Executiu (que no Judicial).

Res diuen dels alarmants retrocessos en garanties i drets fonamentals a Espanya.

Res diuen finalment, de la posició genuflexa davant els respectius ministres de Justícia.

A canvi, això si, ¿hem? rebut un carro de creus i collars de «San Raimundo» que el ministre ha anat repartint entre els alts càrrecs d’un Consejo General de la Abogacia que està prop de tenir més «consejeros designados» que degans.

¡Ah! i que cada cop que repartia medalles, el ministre prometia que seria la darrera retallada, la darrera cacicada, i que a partir d’aquell moment, es portaria bé. I les coses, els darrers anys, tots hem vist, han anat pel pedregar.

Tercera.- Res diuen de les maniobres dels bancs amb l’Executiu per burlar el tornar els dines de les diverses estafes bancàries. La darrera, la dels jutjats de clàusules abusives de les hipoteques, que neixen morts per col·lapse, la culpa la pagarem tots els advocats per permetre que a més, sols estiguin a les capitals.

Quarta.- Res diuen de la manipulació en la designació de càrrecs a l’estructura judicial, càrrecs vinculats, molts d’ells a la corrupció.

Cinquena.- Res diuen finalment, de que el món ha canviat, de que els col·legis estan rebent importantíssimes sancions PERMANENTMENT de Competència, sia espanyola o Europea. Els Col·legis van callant les sancions i ens volen fer veure que les coses son, com eren fa setze anys.

A partir del 15M de 2011 han tornat a primera pagina els valors per davant de la gestió, per que la gestió sense valors porta a la indolència o la corrupció.

Dona la impressió de que volen regnar, aquesta es la meva pobre opinió, sent com el director i músics de l’orquestra del Titànic... uniformats i galants fins que l’aigua els va cobrir, pensant que, molt probablement, ells se salvaran... a costa de que els advocats de Barcelona i Espanya ens ofeguem abans, i no precisament per una pòlissa o una quota.

Josep Jover