Urbanisme i corrupció!

Sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable, cal reformar la Llei del Sòl estatal i la d’Urbanisme de Catalunya.

L’Urbanisme és la ciència que tracta la planificació del territori i l’ordenació de la ciutat. Es basa en un codi tècnic-jurídic que, entre d’altres qüestions, ha de donar resposta a una màxima, ha de mantenir un equilibri econòmic entre el que es vol planificar i els beneficis i càrregues que es generen, així com la protecció del medi ambient i del paisatge.


Però fins avui i des de la primera llei del sòl estatal de 1956 i les posteriors reformes, així como les competències traspassades a les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments, no ha evitat que alguns polítics hagin  influenciat en la decisió d’on posar el límit del creixement de sòl urbà o urbanitzable. El procediment per modificar el planejament té uns controls  molt febles  i això facilita alguns canvis poc racionals i, en determinats casos, la corrupció, allunyant-se de l’interès general.

Aquest sistema ha adulterat el resultat final de molts treballs de planejament  elaborats per tècnics qualificats, perquè la decisió municipal ha tingut sempre la clau de volta de tot plegat. En aquest  moment  és on el polític influent i corrupte té l’oportunitat de intervenir en el procés urbanístic.

Fa temps que mantinc l’opinió que els Ajuntaments han de deixar de fer Planejament. Per planificar s’ha de que canviar d’escala, probablement el referent mínim ha de ser el de la Comarca.

Algú pot opinar que aquest posicionament lamina “l’autonomia local”, però no és tracta d’això. Estic d’acord que els Ajuntaments, donat que son l’administració més propera al ciutadà, han de participar en el treball científic que és l’urbanisme i defensar la personalitat del municipi, facilitant la participació ciutadana en els processos d’elaboració i modificació del planejament, per exemple Consells Assessors Municipals.

Ara bé l’urbanisme s’ha de fer amb criteris més territorials, és a dir, amb una visió més àmplia i no tant de política de “campanar” i  del “no  et preocupis, ja t’ho arreglaré”.

Una vegada el Planejament estigui aprovat és l’Ajuntament qui administra la Gestió i la Disciplina urbanística, mitjançant les llicències i les inspeccions.

Les plusvàlues de l’urbanisme és just que siguin compartides  per l’interès privat i pels municipis, però el que cal és garantir un procediment més àgil, més eficient i més transparent i, sobre tot, reduir terminis administratius amb garantia jurídica, s’ha d’aplicar la transformació digital reduint barreres d’entrada, aplicant de veritat la Llei de Simplificació Administrativa.

Per tot plegat és necessari reformar las Lleis, establint  controls de transparència tant en la Gestió de l’Urbanisme com de la Llei de Contractació d’obres i serveis, aprofundint en la eficiència dels resultats. Per aquest objectiu és necessari reformar les lleis autonòmiques per reforçar el paper dels Consells Comarcals i les Comissions Territorials d’Urbanisme, dotant-los dels recursos personals i materials necessaris.

Amb aquests canvis no resoldrem la corrupció, però els hi posarem més difícil a aquells que vulguin alterar els resultats. Més eficiència i més control, menys manipulació política i més transparència  son els antídots.

Un lladre si vol robar i es troba amb dos habitatges, un amb reixes i l’altre sense, no cal dir en quin habitatge entrarà a robar, recordant aquella dita de que “ l’ocasió fa al lladre”. En la corrupció passa el mateix.


Volem un nou país, doncs som-hi!

Calafell 14.05.16
Jordi Sánchez Solsona
Exalcalde i Màster en Gestió Urbanística per la UPC

Información adicional