Carta a Josep Cuní

Foto Jover

 

 

 

A Barcelona,

29 de Maig de 2014

Benvolgut Sr. Josep Cuní,

Em prenc la gosadia d'escriure aquestes línies després d'escoltar el seu davantal (crec que periodísticament es diu aixì), ahir -dimecres 28 maig-, immediatament després de les paraules de l'arrauxada Sra. Rahola.

I no puc dir que no estigui més d'acord en el que vostè va dir ahir. La violència és inargumentable i indefensable en tota societat democràtica. I el que més dol veure, és la situació en què s'han quedat veïns i gent que no en tenien cap culpa, amb danys que segurament la seva assegurança no s'en voldrà fer càrrec.

Ara bé, i per què tota moneda té, una cara i una creu...

Tots estem contra la violència, però què passa quan els ciutadans es cansen de manifestar-se pacíficament, dia rera dia, any rera any, i els polítics o qui mani a la societat no els fan «punyetero cas». Una sola dada. L'any 2012 i també el 2013 hi varen haver, sols a Barcelona, més de MIL Tres-centes manifestacions, CADA ANY. ¿Què s'ha canviat?. ¿quins camins de diàleg s'han obert per apaivagar el descontent ciutadà?

Tots estem contra la violència, però Ciutat Meriadiana, és des de fa tres anys #TT de desnonaments a Europa. El ciutadà del carrer no veu futur per a ell. I encara se'n rebufen uns, dient que “España ahora va a ir bien” i els altres atiant la bandera de la independència i prometent l'oro i el moro... quan siguem independents. I mentre estan... fent olles de caldo pels veïns del bloc que no tenen qué menjar.

Tots estem contra la violència, però que passa, i ara em refereixo a la policia, quan aquesta violència és prèvia, insistent, desproporcionada, inoportuna, cercant imposar la força per la força, no cercant els mínms danys o la raonabilitat de la situació, i en l'improbable cas d'una condemna judicial, els brètols que l'han practicada acaben sent indultats?. Només cal llegir el que diu Amnistía Internacional o la OSCDE, en els seus informes 2011, 2012 i 2013, sobre la policía i el que passa a les comissaries a Catalunya i Espanya. Som també #TT en tortures a Europa.

I d'exemples en podríem anar posant. Pot ser una de darrera. El suïcidi ja és la primera causa de mort violenta al nostre país. De llarg. No passa dia, a Barcelona que no es tiri algú al metro. Alguns són caçats pels treballadors del Metro o pels mateixos viatgers. Molts altres no.

En aquests tres darrers anys m'ha tocat estar al carrer, en segona línia... però el que he vist és esfereïdor; un de cada quatre dels seus teleespectadors, ja no té futur... i ho sap.

El problema de «can Vies» és que era «lleig» per un model de Barcelona que no sabem si és el nostre, o el d'uns empresaris disposats a convertir-nos en un parc d'atraccions amb indígenes dins.

Es per això que en el seu davantal d'ahir, entenc va ser profundament injust i parcial, allunyant se d'allò que vostè n'ha fet bandera. Estar al costat de la ciutadania.

Atentament

Josep Jover

Información adicional